Es completa la regulació catalana del dret civil: Parlament aprova la Llei del Codi civil

Les obligacions i els contractes eren fins avui els únics aspectes de l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques que, en absència d’una regulació catalana, depenien parcialment del Codi civil espanyol. Amb el vistiplau del Ple d’aquest dimecres a la Llei del llibre sisè, Catalunya ha completat la regulació catalana del dret civil. Això significa que «el Codi civil que ha sortit del Parlament és a partir d’avui una norma d’aplicació principal a Catalunya, que converteix la regulació espanyola en una legislació subsidiària», ha subratllat el conseller de Justícia, Carles Mundó.  

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, Catalunya substitueix definitivament la compilació del dret civil de Catalunya de 1960, que va assentar les bases del dret català modern. En aquest sentit, el conseller ha afegit que es tracta d’una «eina del s. XXI, útil per donar resposta als reptes del present i del futur», i que és el resultat de 15 anys de feina dels millors juristes, tant del món acadèmic com professional.

El Codi civil de Catalunya recull les normes en relació amb l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques, establertes en sis llibres diferents. Entre els aspectes destacats del llibre sisè, s’hi compten la incorporació en els contractes de directives europees per a la protecció dels consumidors; de contractes habituals de l’àmbit privat, però que no estaven específicament previstos per cap norma, i d’avenços significatius en matèria d’habitatge.La Llei que avui ha aprovat el Parlament també suposa un pas endavant per a l’estalvi de temps i diners amb la reducció de la judicialització a aquells casos en què sigui imprescindible. La Llei del llibre sisè entrarà en vigor a partir de l’1 de gener del 2018.

Avenços en matèria d’habitatge
El llibre sisè regula tots els contractes, entre els quals destaquen el de permuta i el de compravenda, que és el contracte civil per excel·lència. Això inclou des dels actes més quotidians fins a moments tan importants com l’adquisició d’un habitatge. Precisament, el llibre sisè comporta un augment de la protecció del consumidor en aquesta matèria.

La Llei estableix que el comprador d’un habitatge podrà fer-se enrere i recuperar les arres si una entitat de crèdit li denega el finançament necessari per a l’execució de l’operació, cosa que evitarà el volum actual de demandes per aquesta casuística. En relació amb les persones que ja són titulars d’hipoteques, la Llei estableix obligacions per protegir-les dels fons d’inversió que puguin comprar paquets de crèdits. El llibre sisè també preveu el contracte de masoveria urbana, que consisteix a llogar espais a canvi d’arreglar-los i de tenir-ne cura. Encara en matèria d’habitatge, incorpora la nova regulació de la institució de la condició resolutòria com a alternativa a la hipoteca, que consisteix en el finançament de la compra per part del venedor i que estalvia la intervenció de les entitats financeres.

Noves realitats socials
Per donar resposta a noves realitats socials, sovint vinculades a la gent gran, el llibre sisè regula el violari (pensió vitalícia) i el contracte d’aliments, pel qual una de les parts s’obliga a prestar allotjament, manutenció, assistència i cura a una persona durant la seva vida, a canvi de la transmissió d’un capital, en béns o drets.

Evitar les judicialitzacions innecessàries
La Llei també preveu la desjudicialització de diversos supòsits, per estalviar temps i diners als ciutadans. Per exemple, estalvia la necessària intervenció d’un jutge en casos d’interrogatio in iure; és a dir, quan un dels hereus no accepta ni rebutja una herència, cosa que paralitza l’acceptació per part de la resta. El Codi civil estableix que la intervenció d’un notari serà suficient per desencallar-ho.

Impedir que les persones amb discapacitat perdin automàticament el dret a vot
La Llei del llibre sisè inclou millores en els altres llibres del Codi civil. Entre aquestes millores, hi destaca una esmena al llibre segon, dedicat a la persona i a la família, per impedir que les persones amb discapacitat intel·lectual perdin automàticament el dret a vot. Gràcies a l’aprovació d’aquesta esmena, els jutges s’hauran de pronunciar de manera expressa sobre el dret a vot de totes les persones amb discapacitat intel·lectual que passen per un procés d’incapacitació judicial.

La iniciativa respon a les demandes de les entitats que representen les persones amb discapacitat i de les seves famílies a Catalunya, que han denunciat les barreres que pateixen aquests ciutadans a l’hora de participar en la vida política. El dret a vot és un dret fonamental. No obstant això, a Catalunya hi ha 4.000 persones que no el poden exercir perquè han perdut aquest dret amb una sentència d’incapacitació, segons el síndic de Greuges.

La Comissió de Codificació
Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat elaborades per la Comissió de Codificació del Dret civil, formada per experts juristes, com catedràtics d’universitat, notaris, jutges i advocats, entre d’altres. Això fa que els textos jurídics gaudeixin d’un ampli consens i d’un nivell tècnic contrastat.

Un Codi civil format per sis llibres
El sisè (2017) s’afegeix als altres cinc llibres que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat en exercici de les seves competències i que conformen el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i a la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions, i el cinquè (2006), la propietat. Per tant, d’aquest Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Aquests sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d’una història mil·lenària.

 

La noticia «El Parlament aprova la Llei del Codi civil que regula les obligacions i els contractes» fue publicada originalmente en Gencat.cat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *