El gospel de Sister Grace & The Message arriba al Reial Monestir de Santes Creus

Un any més el gospel torna al Reial Monestir de Santes Creus (Alt Camp) perquè l’espiritualitat i l’energia de les veus d’aquest gènere musical es barregin amb l’arquitectura cistercenca del Reial Monestir, enguany el 6 d’agost amb Sister Grace & The Message.  

La soprano Sister Grace aporta una veu cristal·lina i una tècnica impecable a les cançons més conegudes del cant gospel i els espirituals negres. A París se l’ha anomenat la “Dama dels Cants Nadalencs”, doncs té el costum de fer vibrar els vitralls de les esglésies en les quals interpreta Santa Nit durant la Missa del Gall. Per aquest concert, Sister Grace s’acompanya de The Message, cinc veus escollides i la seva pianista, i també cantant de Boston, Sherry Margolin, ben coneguda pels aficionats del blues com a integrant de la banda del seu germà Bob Margolín, distingit amb molts premis internacionals, entre els quals hi ha un Grammy.   

Junts oferiran al Reial Monestir de Santes Creus un repertori de gospel diversificat, tradicional i contemporani, i amb pinzellades de blues, del qual se’n deriva un so ple i potent amb impressionats solos de Sister Grace i la resta de cantants.  

Aquest concert forma part de la proposta musical “Música als monuments” que l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha programat per aquest estiu als monument de les províncies de Tarragona i Lleida per a gaudir de la música i del patrimoni cultural català, fer-lo visible, dinamitzar-lo, socialitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania i al món local.  

Reial Monestir de Santes Creus
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, el van trobar emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó.  

Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d’Aragó.  

La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques. L’austeritat pròpia de l’orde queda reflectida en les primeres construccions, com l’església. Però també s’imposa l’esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.  

El contingut d’aquest comunicat va ser publicat primer en la web de la Generalitat de Catalunya

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *