'Jazz manouche', amb Valenti Moya & Joan Pau Cumellas, al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig

Valentí Moya & Joan Pau Cumellas presenten Coincidències el pròxim diumenge 14 d’agost, a les 19 hores, al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Aquest espectacle és un punt de trobada de dos prolífics músics afins  al jazz manouche , que durant anys han compartit concerts i enregistraments i que ara volen deixar constància de les seves “coincidències”.  

La guitarra magistral d’en Valentí il·lumina el camí perquè l’harmònica diatònica d’en Joan Pau es reivindiqui com un instrument de ple dret. Un projecte singular on els dos instruments mostren la seva passió pel swing amb un repertori de cançons clàssiques, populars o amb les seves pròpies composicions.  

Aquest concert forma part de la proposta musical “Música als monuments” que l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha programat per aquest estiu als monuments de les províncies de Tarragona i Lleida per a gaudir de la música i del patrimoni cultural català, fer-lo visible, dinamitzar-lo, socialitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania i al món local.  

Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig
El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig és producte d’un món en transformació: testimoni del pas del gòtic al Renaixement i va ser encarregat el 1507 per Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el càrrec de virrei a Nàpols i Sicília. El propòsit era construir un marc on ubicar el seu mausoleu, influït pels costums de la noblesa napolitana per a la qual un mausoleu de marbre i capella pròpia era un senyal més de poder i magnificència.

A la vegada, la donació als franciscans garantia la intercessió de la comunitat per a la salvació de la seva ànima. L’arquitectura del convent mostra el contrast entre l’austeritat franciscana i l’esplendor amb la qual el va voler dotar la família dels Cardona Anglesola, present sobretot en la decoració del claustre de la cisterna.

A mesura que l’execució del projecte es perllongava en el temps, l’estructura gòtica del conjunt deixà pas a elements renaixentistes com l’encoixinat de la façana de llevant, el segon pis del claustre o el mirador del duc. La sala capitular, l’armari de calzes, d’estil gòtic florit, i el rentamans del refetor, són bones mostres de la superposició estilística del conjunt.

La peça més monumental era el mateix mausoleu del fundador, ubicat a l’església conventual, una obra plenament renaixentista, que, anys després es va traslladar a l’església parroquial, on es pot visitar actualment, mentre que el convent va quedar sotmès a les diferents remodelacions que requeria els diversos usos que es van donar a l’edifici.

El contingut d’aquest comunicat va ser publicat primer al web de la Generalitat de Catalunya

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *